QUI SOM?

PRESENTACIÓ DE L’ASSEMBLEA 

L’assemblea anarquista es va crear al gener de 2013   com una col·lectivitat de persones lliures unides per la seva condició d’estudiants i l’afinitat en quant a les idees llibertàries.

La idea precursora de configurar-nos com a òrgan organitzatiu visible recau en què som conscients, cadascun de nosaltres , que ens trobem immersos en un context històric i social que es caracteritza per la major agressió per part de l’Estat i els poders econòmics fins ara viscuda, i per  altra banda la major desmobilització i desorganització social. Per aquest motiu vàrem tenir la necessitat d’atorgar a la nostra universitat un espai de militància en què tingués cabuda la reflexió i l’actuació anarquista de les problemàtiques estudiantils i socials.

BREU REFLEXIÓ PRÈVIA SOBRE L’ANARQUISME 

En primer lloc, cal remarcar que som conscients que a vegades l’anarquisme es una difícil tasca explicativa degut en part a la silenciació del seu estudi i la persecució repressiva dels moviments llibertaris. La seva bona i profunda comprensió requereix la lectura de les obres d’autors tals com William Godwin, Max Stirner, Pierre Josph Proudhon,Michel Bakunin, Piotr Kropotkin, Noam Chomsky, entre molts altres. Cal assenyalar, en segon lloc, que hi ha molts tipus d’anarquismes: anarco comunisme, anarco-col·lectivisme; anarco individualisme, anarco sindicalisme, anarco pacifisme; anarco feminisme, etc.

Si haguéssim de buscar un denominador comú, podria dir-se que es tracta d’una concepció ètica i política que es rebel·la contra tot tipus d’autoritat de l’home sobre l’home.

L’anarquisme és, sense dubte, la corrent política sobre la qual s’han abocat la major quantitat de mentides. És més, si tu afirmes que ets anarquista se li assimilarà, gairebé de forma inevitable, com un partidari del caos, o sigui a un terrorista. En aquest sentit, Chomsky explica la demoniatització i deformació de la filosofia llibertària respon a un argument lògic: a les estructures de poder els interessa impedir l’enteniment de l’anarquisme atès que aquest és antagònic a les mateixes. ( COMSKY, 2007,69). S’utilitza el terme d’anarquia com a sinònim del desordre i el caos, creant així, un imaginari fals, al costat d’una forta repressió cap al col·lectiu, amb la fi callar i justificar el discurs del poder i el stato quo.

Etimològicament,l’anarquisme es defineix com [an-) ( privatiu) [archos]( poder, comandament o autoritat); així que és, literalment, l’absència de poder o d’autoritat. La qual cosa- si simplement s’admet que hi ha altres formes possibles d’ordre a imposat per una autoritat- no significa ni confusió ni desordre. Els anarquistes pensem que aquest ordre en absència de poder naixerà de la llibertat- de la llibertat que és la mare de l’ordre i no la seva filla, com afirmava Pierre-Joseph Proudhon.

Els anarquistes insistim, doncs, en la importància de l’aspecte del antiautoritarisme que promovem. Com va dir Sébastien Faure: Qualsevol que negui l’autoritat i la combati és anarquista”; en poques i amb les nostres paraules: “Som anarquistes perquè no ens agrada ni rebre ni donar ordres”.

La nostra assemblea té per objecte l’associació de les individualitats tan les que s’autodefineixin com anarquistes, com les que comparteixen els principis llibertaris, sense distinció de sexe, edat, ètnies, que sentin les inquietuds socials i demandes estudiantils i el desig de superació que faci de les persones sers socials i individualment lliures, així com iguals entre tots i totes. Per aconseguir-ho aquesta assemblea pretén denunciar i lluitar contra tota institució autoritària, jerarquitzada que ofega la nostra lluita i ens sotmet a una voluntat externa a nosaltres, que manipula, ens individualitza i ens condueix a la misèria. També contra tota política repressiva, alienadora, que retalla els nostres drets, contra tota religió que decideix sobre els nostres cossos, en definitiva, contra tots aquells poders que obstaculitzen la total emancipació de l’esser humà.

La veritat és que tot i la diversitat d’idees en les diferents teories anarquistes, tots aquells que ens definim com a llibertaris compartim una sèrie de punts en comú als quals podem anomenar-los: els principis anarquistes.

 PRINCIPIS ANARQUISTES 

La nostra assemblea funciona d’acord amb aquests principis bàsics:

∙La llibertat: entesa com el desenvolupament natural, sense condicions de tot ser nascut, que actua atenent als dictats de la seva pròpia consciència i voluntat amb independència per a pensar, expressar-se i actuar. És, per tant, la negació de qualsevol forma d’autoritat.

∙La igualtat: a tots els nivells, per la qual cosa les relacions deuen basar-se en el lliure consentiment i la revocabilitat dels acords.

– La solidaritat i el suport mutu: com a forma de vida en contra de la competitivitat i la explotació d’uns sobre uns altres. Actuem conforme el suport mutu, principi anunciat en un primer moment per Kropotkin que afirma que la cooperació és beneficiosa pels individus que cooperen entre si. La Solidaritat com a principi que sosté les relacions socials i mitjà per resoldre possibles conflictes, respectant les diferències, la llibertat individual i el ben col·lectiu. Practicant el suport recíproc i la sinceritat en totes les relacions.

A més, estem EN CONTRA de:

La propietat: Perquè entenem que és una injustícia que una persona posseeixi la riquesa produïda per una altra persona. Perquè té el seu origen en el violent i criminal abús del fort contra el feble, creant una classe ociosa i parasitaria, que viu de l’explotació i misèria aliena. Perquè està a la base del capitalisme i la seva fastigosa llei del salari, que condemna a l’ésser humà a una permanent esclavitud econòmica i social

L’Estat: Perquè és la institució que sosté el principi d’autoritat en la seva defensa de la propietat, reprimint-nos amb cossos armats, jutges i lleis, i amb el seu aparell ideològic mediatic. Perquè estableix fronteres i banderes que separen a les persones, sent el mitjà de la dominació dels militar i econòmicament forts sobre els febles, que perpètua les injustícies.

La política: entenent aquella política pròpia d’una democràcia representativa que genera una activitat exercida pels polítics en el si de l’Estat per obtenir privilegi i poder, aquesta pressuposa l’anul·lació de la persona, ja que, el lliurant la voluntat pròpia a una altra mitjançant el vot, desvirtuen els interessos col·lectius per una falsa majoria parlamentària. La política és el mitjà que empra el vigent sistema de dominació (la democràcia representativa al servei de les oligarquies i el Capital) per legitimar els interessos de la propietat.

Les religions: Perquè atempten contra el lliure pensament, neguen la raó i el progrés científic, promouen el fanatisme i la superstició, i predisposen a la submissió de l’individu i a la submissió al principi d’autoritat.

Estem en contra de l’existència de fronteres nacionals, que estableixin barreres entre les cultures i generin conflictes, no per la condició de classe, sinó per la nacionalitat. No estem en contra del concepte de nació com a identitat cultural. Rebutgem que l’estat ho acapari i ho utilitzi per imposar-ho al seu territori, generant ideologies nacionalistes que van en contra de la lluita de classes.

Combatem les divisions socials de classes formades sobre el privilegi d’unes persones sobre unes altres. Ens mostrem al menyspreu a la resta dels animals i éssers, som defensors de la lliure sexualitat i contraris a la dominació d’un sexe sobre un altre. Som contraris als Sistemes d’educació jeràrquics i competitius; per això defensen i apostem per una Pedagogia Llibertària.

Per als/les anarquistes, les finalitats no justifiquen els mitjans.

El poder corromp, per això els/les anarquistes el rebutgem. No creem partits per aconseguir-ho, no recolzem a candidats, i ens oposem a tot sistema opressiu, perque busquen destruir el poder, denunciant la seva inutilitat i desenvolupant en la societat la idea què es pot funcionar al marge de l’Estat, crear escoles, hospitals, ateneus, sindicats, col·lectivitats, cooperatives, grups d’afinitat, etc.

 TÀCTIQUES

Les nostres tàctiques , entenen tàctiques com els principis que desenvolupen en totes les àrees de la nostra vida social són:

L’Autogestió: es refereix a la satisfacció de necessitats individuals i socials, per part dels propis afectats/as, sense que interfereixin en això, les lògiques del mercat o el poder, pròpies de la societat capitalista.

L’Acció Directa: És l’actuació permanent sense intermediaris. La persona s’enfronta directament amb els seus problemes, prenent les regnes de la seva vida sense interferències, desenvolupant així la seva capacitat d’autodefensa, vivint conscientment.

La Propaganda pel Fet: És difondre l’ideal anarquista amb les nostres accions diàries. És practicar una ètica anarquista en les relacions de la nostra vida quotidiana en les quals sigui possible, demostrant la rebel·lia i l’oposició al sistema establert mitjançant la nostra conducta. Defensem una confrontació permanent mitjançant atacs a tota persona, institució o símbol que coarti la llibertat de les persones.

La Cultura: Divulgar la Cultura anarquista a través d’escrits, publicacions i fomentar els ateneus llibertaris, ràdios lliures, centres socials, etc. L’objectiu és promoure la cultura com exigència per a una societat conscient. I difondre la cultura llibertària com a base de la creació del clima revolucionari.

Federalisme: Creiem en la lliure unió dels individus i col·lectius, sempre en igualtat per assegurar la seva autonomia. La federació entre grups o individus suposa la suma de les forces per desenvolupar els seus objectius. Entenem el federalisme com l’alternativa organitzativa a la centralització de la vida política i econòmica que impliquen els estats i les seves fronteres.

L’Assemblearisme: Estem en contra de jerarquies i avantguardes, per tant les decisions són preses en assemblees en les quals tots els membres tenim veu i les decisions són preses a través del consens buscant la unanimitat, , aconseguint així decisions més satisfactòries per a tots i totes.

 LA NOSTRA META

Les nostres lluites del dia a dia, ens porten a parlar de quin és el nostre(s) objectiu(s) com a col·lectiu o individus i a marcar pautes per aconseguir-ho. L’error que tenim es considerar a aquestes pautes la nostra tàctica política. Desenfocar la situació pot ajudar a dirimir com a col·lectiu una estratègia més clara, però la pregunta  és: quina és la forma més adequada per poder aconseguir la societat anarquista i com puc/podem actuar per adoptar-la?
La propaganda pel fet, les vagues generals, el possibilisme, el veganisme,… els plantejaments tàctics són innumerables però serveixen com a dinàmica per a centralitzar uns objectius de treball a curt termini. En comptes de pensar en objectius que ens reportin beneficis com a col·lectiu o individu, hem de tractar de situar un mapa cap a la utopia que busquem, en el qual ens situarem i establirem uns passos intermedis, encara que la nostra lluita quedi infructuosament en un d’ells. Per posar un exemple, un treballador pot pensar que per arribar al comunisme llibertari ho ha de fer mitjançant la vaga general insurreccionalista en la qual el sindicat anarquista pren part de la força dels seus afiliats (suport mutu), i així, intentarà crear si no existís un nucli sindical, i avançar per a que aquest creixi sempre amb l’objectiu final en ment.

L’Organització sembla ser un tema tabú en els sectors anarquistes, sembla existir una  negativa constants de molts sectors a organitzar-se per por a la burocratització i/o  la pèrdua de l’horitzontalitat. Les nombroses variants de lluita i el recel que la CNT suscita en els nostres dies, ens dóna una imatge de l’heterogeni del nostre moviment. Organitzar-se no significa renunciar als nostres principis, que van sorgir precisament de la falta de coordinació entre la classe obrera enfront l’explotació del capital, i la necessitat acusada de fer-li front. El nostre discurs és el del suport mutu, la solidaritat, igualtat entre les parts, horitzontalitat i la llibertat. Precisament és la nostra tasca vetllar per que les organitzacions i nosaltres mateixos/es siguem individus lliures d’actituds autoritàries o contrarevolucionàries (homofòbia , sexisme, etc.)

Com Assemblea Anarquista de la UPF ens toca pensar primer individualment i apuntar si creiem necessari com és la societat que sempre hem imaginat i els passos necessaris per aconseguir-la.  Per arribar a la nostra societat desitjada des del principi al final cal acudir a una estratègia política que cobrirà les necessitats del futur, pensant en com canviar el nostre demà des del dia d’avui. Sempre com llibertaris/es i anarquistes que som hem portat la coherència a un exemple més de la nostra lluita, La nostra propaganda pel fet és la de la nostra vida i com intentem en ella entrellucar el que serem quan quedem lliures d’autoritat. Aquests és el debat que considerem que tots els col·lectius anarquistes hauríem de fer front, i un debat en el qual  tots els corrents anarquistes dins del nostres col·lectius puguin prendre paraula. Per tot això, proposem les següent línies de debat que pretenem a afrontar al llarg de la nostra trajectòria dins de l’assembla i possible gràcies a la nostra formació continuada i enriquiment d’uns amb els altres:

Quin és la societat a la qual volem arribar?

Quin són els passos que hauríem de seguir col·lectiva i individualment per arribar a aquest tipus de societat, a nivell pràctic?

La nostra assemblea que paper jugaria en aquest procés revolucionari?

Quin hauria de ser nostra actuació des d’ara mateix que ens encaminés cap a aquest procés?

Per últim, afegir que desprès d’intensos debats, l’Assemblea creu necessari que fa falta una organització i coordinació entre altres assemblees en l’àmbit universitari i estudialtil en general, que optimitzi la feina, la divulgació del nostre objectiu i la possibilitat de suposar una amenaça a l’ordre i institucions establertes. És per aquest motiu, que treballem activament en una plataforma de coordinadora d’assemblees llibertaries de les facultats de Barcelona i fem possible projectes en ment que ens ajudin a fer-nos conèixer.

Assemblea d’Estudiants Anarquistes de la UPF

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s